En Mallorca Informa seguimos abriendo este portal a nuestros lectores. En esta ocasión, publicamos la carta de Jaume Palmer (l’home més alt de Menorca), como se define él mismo, que escribe desde Maó para lamentar la supresión del exitoso programa Jo en sé + que tu y pedir que se reconsidere una decisión que deja huérfanos a miles de espectadores. Una reflexión sentida, cercana y bien argumentada que, además, suscribimos al 100% desde este digital. En Change.org se ha puesto en marcha una recogida de firmas para revocar esta decisión. Esta es su carta:
Jo no soc ningú, ni en sé més que ningú. Tal vegada és per açò que em costa entendre algunes coses. Com a espectador, un pot lamentar la desaparició d’un programa. Però com a participant, com algú que ha viscut des de dins el que passa darrere les càmeres, la sensació és molt diferent: és una barreja d’incredulitat, tristesa i, sobretot, incomprensió.
He tingut la sort de participar en el concurs “Jo en sé + que tu” fins a quatre vegades. Ho he fet amb amics, amb la meva dona, i fins i tot en una ocasió amb la meva filla quan tenia 11 anys en un especial Famílies per Nadal. En totes i cada una d’aquestes experiències he viscut el mateix: un ambient humà excepcional, proper, respectuós i, sobretot, autèntic.
No xerram només d’un format televisiu. Xerram d’un referent que ha sortit del plató per inspirar alumnes de la UIB a fer la seva pròpia versió “Jo sé més mates que tu”, que ha arribat a les escoles de primària de Balears, on han competit entre elles a la versió Júnior dels caps de setmana. Una cita obligada a les nits de cap d’any, on famosos de la cadena competien en un especial benèfic. Un concurs modest, d’una cadena modesta i local, però que ha anat més enllà de “Ses Illes” per tenir espectadors fidels a Catalunya, Comunitat Valenciana, i fins i tot a l’estranger! Xerram d’un equip que cuida les persones. De tècnics, càmeres, maquilladora, regidors, productors i un director, Àngel Aguiló, que ho coordina tot de forma excel·lent, i que entenen perfectament que molts concursants trepitgen un plató per primera vegada. I, tot i així, aconsegueixen que tot flueixi amb naturalitat. Que els nervis es converteixin en rialles. Que l’experiència sigui, senzillament, inoblidable.
I al centre de tot això, un presentador com en David Ordinas, proper, empàtic i amb una habilitat especial per fer que qualsevol se senti còmode. Qui el coneix, ho sap. I qui ha tingut l’oportunitat de participar-hi, ho valora especialment.
Per això costa tant entendre aquesta decisió. Parlam d’un programa amb set anys de trajectòria, amb una audiència fidel i que, a més, ha sabut mantenir-se competitiu fins i tot davant grans formats de cadenes nacionals. No és fàcil aconseguir-ho, i, tanmateix, s’ha fet. Algú imagina que de cop es cancel·li “La Ruleta de la Suerte” o “Saber y Ganar”, que porten més de vint anys en antena, però que encara funcionen? Jo no…
Aquests dies he pogut intercanviar comentaris i opinions amb altres exconcursants, i el sentiment és compartit: desolació. No per nostàlgia buida, sinó per la sensació que es perd alguna cosa valuosa sense una raó clara.
Tant de bo aquesta decisió es reconsideri. I si no és així, almanco que quedi constància d’una cosa important: hi ha programes que funcionen no només perquè entretenen, sinó perquè connecten de veritat amb les persones. I això, a la televisió, no és tan fàcil de trobar.
Atentament,
Jaume Palmer
COMENTA LA NOTICIA