N’Apol·lònia Andreu Mestre ens ha deixat!!!! I ho ha fet com és ella, discretament, amb elegància, sense estridències ni renou però el buit que deixa és tan gros que no crec que ningú sigui capaç d’emplenar-lo en cap dels nivells personal ni professional.

Polita, una gran professional, Interventora Adjunta -en majúscules- de la Comunitat Autònoma, tots els teus companys ploram i sentim profundament la teva absència. Brillaves amb llum pròpia i vares ser capaç de guanyar-te el respecte de tots els polítics de qualsevol signe. Tothom te respectava i se rendia a la teva exel·lència i professionalitat.

No te va resultar suficient ser interventora, a més d’una gran vocació de servei públic, tenies una innegable vocació per a l’ensenyament i així te vares apropar al món universitari com a professora associada de Dret Financer de la Universitat de les Illes Balears i te engrescares en la tesi doctoral que defensares amb resultat CUM LAUDE un 22 de març de 2004.

En aquells moments, intentant seguir el teu camí, era interventora delegada de la CAIB i record amb orgull com la defensares, però sobre tot també els estius i capvespres que li vares dedicar ja que en quant a esforç, constància i voluntat ningú et guanyava i no et varen regalar mai res.

Fruit d’aquests temps, ens has deixat innombrables articles jurídics i el llibre de “Las Modificaciones Presupuestarias. Un anàlisis en el ordenamiento Financiero del Estado y en el de las Comunidades Autónomas” de LEX NOVA i del que acab de rellegir la preciosa dedicatòria que me vares escriure.

Si com a professional has estat polifacètica, pionera i capdavantera en tot el que t’has proposat, com a persona encara eres millor.

He de reconèixer que no som objectiva ja que t’estim com a la germana gran que no he tengut i l’adoració, l’amistat que et professen els meus pares Bartomeu Rotger i Maritina sense cap dubte hi contribueixen, però he de dir que no conec a ningú que no me parli bé de tú, del teu bon tracte, delicadesa i bondat.

Amiga dels teus amics i tan generosa amb els altres que t’oblidaves de tú… desgraciadament s’en van massa prest els millors!

Com diu el meu pare, l’home és MEMÒRIA i és ben segur que tú estaràs ben present en la memòria de la teva estimada família: en Miquel, n’Agnès, na Mariona, la teva mare, la teva germana o les teves petites netes; però també en la meva memòria, en la dels meus pares i en la de les interventores companyes i amigues del xat que seguim i seguirem mantenint viu amb tú, na Matilide, na Yolanda i na Bea així com també en la memòria de na Brígida, de na Catalina, d’en Pep i d’una interminable llista de companys i amics de professió del Col.legi de Secretaris, Interventors i Tresorers, del qual fores vicepresidenta.

Trobarem a faltar el teu somriure però romandràs sempre viva en la nostra memòria, no t’oblidarem, sempre estaràs present en el nostre record, en una mirada de complicitat, en el pensament, en un article, en una frase, en les primeres paraules de na Marteta, en una reunió de feina o en un dinar d’amics i companys. Sempre tindrem present el teu lideratge.

Gràcies de tot cor per tot el que ens has donat i fins sempre

Palma, 10 d’octubre de 2022

Catalina Rotger