La Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha ingresado 2.594,2 millones de euros en impuestos hasta junio de 2026, 103,1 millones más que en el mismo periodo de 2025. El IRPF lidera el aumento, mientras se mantiene en vigor la reforma fiscal iniciada en 2023.
El IRPF impulsa el incremento de los ingresos autonómicos
La recaptació tributària de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha arribat als 2.594,2 milions d’euros durant el primer semestre de 2026, la qual cosa suposa un increment de 103,1 milions d’euros, un 4,14 % més, respecte al mateix període de l’any anterior.
L’evolució dels ingressos tributaris reflecteix, segons el Govern, el comportament de l’activitat econòmica i del mercat laboral de les Illes Balears, amb una aportació especialment destacada de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). La resta de les figures tributàries principals manté, en termes generals, una evolució estable.
Comportament dels principals impostos estatals
En concret, la recaptació per l’IRPF se situa fins a juny en 947,8 milions d’euros, enfront dels 879,9 milions registrats en el mateix període de 2025. Això suposa un increment de 67,9 milions d’euros, un 7,72 % més, i converteix l’IRPF en el principal responsable de l’augment global de la recaptació.
També destaca l’evolució de l’impost sobre el valor afegit (IVA), amb uns ingressos de 811,6 milions d’euros, 29 milions més que en el primer semestre de 2025, la qual cosa representa un creixement del 3,71 %. Per part seva, els imposts especials registren una recaptació de 235,5 milions, un 2,10 % menys que fa un any.
En conjunt, els tributs vinculats a l’IRPF, IVA, imposts especials i imposts sobre dipòsits d’entitats de crèdit aconsegueixen els 1.994,9 milions d’euros, enfront dels 1.903,1 milions del primer semestre de 2025, amb un increment de 91,8 milions, un 4,83 %.
Evolució dels tributs propis i cedits
Quant a la resta de tributs propis i cedits, la recaptació ascendeix a 599,3 milions d’euros, 11,3 milions més que un any abans, amb un 1,92 % d’increment. Dins d’aquest grup, l’impost sobre transmissions patrimonials assoleix els 330,6 milions d’euros, mentre que els actes jurídics documentats se situen en 112,7 milions.
L’impost sobre estades turístiques registra 39,5 milions d’euros i el cànon de sanejament d’aigües arriba fins als 40,2 milions. El comportament d’aquestes figures confirma, segons les mateixes dades, una evolució estable del conjunt de la recaptació, amb variacions moderades en la majoria dels tributs i un creixement especialment significatiu en aquells ingressos més directament relacionats amb l’evolució de les rendes i l’activitat econòmica.
Valoració del Govern balear
El vicepresident primer i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha assenyalat que aquestes xifres mostren que la situació de l’economia i del mercat laboral de les Illes Balears també s’està reflectint en els ingressos públics. En aquest sentit, ha indicat que l’increment de més de 103 milions d’euros en el primer semestre, amb l’IRPF com a principal impulsor, és, segons les seves paraules, un senyal de la fortalesa de l’economia balear.
Context de reforma fiscal a les Illes Balears
Aquest increment de la recaptació es produeix en un context de reducció de la pressió fiscal sobre joves, famílies, autònoms i rendes mitjanes i baixes de les Illes Balears. En els tres primers anys de legislatura, el Govern ha desplegat la que defineix com la major reforma fiscal de la història de les Illes Balears, que ha permès un estalvi acumulat de 1.444,1 milions d’euros als ciutadans a través de les diferents mesures tributàries aprovades.
La reforma fiscal, iniciada el juliol de 2023, ha eliminat l’impost sobre successions entre familiars directes i ha reduït o eliminat l’impost sobre transmissions patrimonials per facilitar l’accés al primer habitatge als joves i a les famílies. Al mateix temps, ha ampliat les deduccions autonòmiques de l’IRPF a les rendes mitjanes i baixes.
Impacte de les mesures fiscals en famílies i contribuyents
Segons les dades facilitades, 38.925 famílies han deixat de pagar 1.099,3 milions d’euros per l’impost sobre successions, mentre que 10.801 persones s’han beneficiat de les mesures sobre l’impost sobre transmissions patrimonials, amb un estalvi conjunt de 116,46 milions d’euros.
Antoni Costa ha remarcat que aquesta evolució demostra, al seu parer, que és possible combinar una política fiscal que deixa més recursos a les famílies i a les empreses amb una economia dinàmica que genera més activitat i, en conseqüència, més ingressos públics. Segons el Govern, la reforma fiscal iniciada el 2023 ha suposat ja un estalvi de més de 1.440 milions d’euros per als ciutadans, mentre que s’ha mantingut l’impuls dels serveis públics i el procés de sanejament dels comptes públics, amb una reducció del deute de més de 510 milions d’euros en tres anys.
COMENTA LA NOTICIA