La Conselleria de Salut ha presentat a la residència Can Blai, a Santa Eulària des Riu, el nou sistema de història clínica electrònica compartida per a centres residencials públics i privats. La iniciativa millora la coordinació entre salut i serveis socials i ja està operativa a 21 residències de les Illes Balears.
Nou sistema per connectar salut i serveis socials a les residències
La consellera de Salut, Manuela García, ha presentat a la Residència i Centre de Dia Can Blai, a Santa Eulària des Riu, el nou sistema de història clínica electrònica compartida per als usuaris de residències públiques i privades de les Illes Balears. Aquest centre, dependent de la Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l’Autonomia Personal, és una de les sis residències d’Eivissa que disposaran d’aquest sistema, que té com a objectiu millorar la coordinació entre els dispositius de salut i els de serveis socials.
A la presentació també hi ha assistit la directora de la Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l’Autonomia Personal, Sira Fiz, entre altres autoritats i personal tècnic del projecte. Durant la visita s’ha comprovat que la informació clínica de les persones residents a Can Blai ja és accessible tant per al personal del Servei de Salut com per al dels centres que atenen la persona dependent, permetent una visió única, actualitzada i visible en temps real de l’evolució sanitària i social.
Accés compartit a dades clíniques i socials
Amb aquest sistema, el personal sanitari que treballa en aquest i altres centres residencials per a persones dependents pot accedir a les històries clíniques electròniques del Servei de Salut i a totes les dades que s’hi inclouen. Un cop la persona és a la residència, aquestes dades també són visibles per al personal del Servei de Salut, com ara les valoracions clíniques diàries i el pla de cures.
Els àmbits sanitari i social compartiran informació considerada valuosa per prestar una atenció adequada, com proves mèdiques, informes d’ingrés, consulta i seguiment, cures necessàries i pautes de medicació prescrites. D’aquesta manera es facilita la continuïtat assistencial i la presa de decisions sobre cada resident.
Integració tecnològica amb la plataforma NEXA
Per assolir aquest objectiu s’han integrat els sistemes d’informació clínica d’ambdós àmbits, unificant el sistema per fer possible la incorporació i transmissió de dades dels pacients de les residències amb NEXA, sistema d’informació corporatiu i plataforma d’interoperabilitat. Aquesta integració permet que les dades es comparteixin entre els diferents dispositius implicats en l’atenció a la dependència.
La interoperabilitat de la informació clínica dels residents a centres de la xarxa pública d’atenció a la dependència s’està aconseguint mitjançant desenvolupaments en el programari de cada centre residencial per integrar-se amb NEXA i mitjançant un sistema per intercanviar la informació administrativa i assistencial. Paral·lelament, s’està integrant la base de dades poblacional CIVITAS per mantenir actualitzades les dades administratives dels usuaris de residències.
Dades que s’integren a la història clínica compartida
La informació clínica allotjada en cada programari de les residències que quedarà integrada a la plataforma NEXA inclou la identificació del pacient amb les seves dades administratives. També s’hi incorporen informes clínics, com els d’ingrés i d’alta de la residència, els dederivació a un hospital i l’informe evolutiu trimestral, entre d’altres documents assistencials.
A més, s’integren escales i altres elements de valoració integral del resident, com valoracions funcionals i cognitives, informació sobre úlceres, caigudes, equilibri, depressió, nutrició i necessitat de cures pal·liatives. Igualment s’incorporen dades antropomètriques i constants vitals, com pes, alçada, freqüència cardíaca, saturació d’oxigen, tensió arterial, temperatura i índex de glucèmia, així com informació relativa a síndromes geriàtriques com caigudes, incontinència o disfàgia.
Implantació gradual a la xarxa pública de dependència
La implantació del sistema es du a terme de manera gradual per assegurar-ne el funcionament. Actualment hi ha 21 residències a les Illes Balears que compleixen els requisits de connectivitat per compartir aquesta informació, de manera que la història clínica electrònica compartida arriba ja a 1.393 persones dependents. Progressivament s’hi aniran afegint centres fins a assolir els 43 de la xarxa pública d’atenció a la dependència, que sumen un total de 3.567 places.
A Eivissa, actualment ja estan interoperant tres residències: la visitada avui, Can Blai, amb 79 usuaris; la Residència Sa Serra, a Sant Antoni de Portmany, amb 82 usuaris; i la Residència i Centre de Dia Can Raspalls, a Sant Jordi de ses Salines, amb 58 usuaris. Està previst que s’hi vagin incorporant la resta de centres per a persones dependents de l’illa.
Projecte IoREs i estratègia d’atenció integrada
El projecte, denominat IoREs, s’emmarca en l’estratègia del Govern de les Illes Balears per avançar cap a un model d’atenció social i sanitària integrada, amb una resposta única que combini totes dues cures. La coordinació sociosanitària es planteja per adaptar l’atenció a les necessitats de cada usuari, tenint en compte factors com l’envelliment de la població i l’augment dels casos de malalties cròniques.
IoREs disposa d’un pressupost d’1.573.579 euros i està finançat amb fons del Programa de Sostenibilitat, Millora de l’Eficiència i Accés Equitatiu al Sistema Nacional de Salut. Forma part del Pla Estratègic de Transformació i Innovació en Salut Digital 2025-2029, impulsat pel Servei de Salut, que té com a objectiu garantir una informació sanitària interconnectada i accessible mitjançant un sistema de dades interoperable i digitalitzat que permeti fer diagnòstics més ràpids i precisos.
COMENTA LA NOTICIA