El curs comença dijous 10 de setembre als centres públics i concertats d’educació infantil, primària, secundària i batxillerat de les Illes Balears. La Conselleria d’Educació i Universitats destaca l’increment de professorat, el reforç de l’atenció a la diversitat i la inversió en infraestructures, així como novetats en benestar emocional, escolarització i serveis complementaris.
158.859 alumnes i 19.003 docents als centres públics i concertats
El curs escolar 2026-2027 començarà aquest dijous 10 de setembre amb 158.859 alumnes i 19.003 docents als centres públics i concertats de les Illes Balears que imparteixen ensenyaments d’educació infantil, primària, secundària i batxillerat.
El conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, ha comparegut davant els mitjans de comunicació per explicar les novetats del curs i ha subratllat l’aposta per l’atenció a la diversitat i la millora de les infraestructures. L’han acompanyat el secretari autonòmic de Desenvolupament Educatiu, Mateu Suñer; la directora general de Planificació i Gestió Educatives, Catalina Ginart; la directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, Neus Riera; la directora general de Formació Professional i Ordenació Educativa, Maria Isabel Salas; la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, Joana Maria Cabrer, i els directors territorials d’Educació a Menorca i Eivissa i Formentera, Alexandra Marquès i Juan Álvarez.
Increment de plantilla docent i reforç de l’atenció a la diversitat
Un curs més, la Conselleria ha incrementat la dotació de professorat dels centres públics amb 198 professionals més, fins a 14.375 docents. En el cas dels centres concertats, la plantilla creix en 26 docents, fins arribar als 4.628.
Durant aquesta legislatura, els centres educatius públics de les Illes Balears han incorporat més de 1.315 docents, tot i la disminució de matrícula registrada a l’inici del curs escolar. La Conselleria recorda que la matrícula és un procés viu i que es treballa amb previsió per dotar els centres dels recursos necessaris. Durant el curs 2025-2026 es varen registrar 3.801 noves escolaritzacions d’alumnat nouvingut.
Pel que fa a la incorporació de docents als centres públics, la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats ha adjudicat durant l’estiu 2.358 places de les 2.417 ofertes en els processos ordinari i urgent de juliol, la qual cosa suposa gairebé el 99 % de cobertura. Actualment resten 27 places vacants a les Illes Balears (10 a Mallorca, 1 a Menorca i 16 a Eivissa), que s’ofereixen als processos setmanals d’adjudicació de substitucions.
Més especialistes de suport, orientadors i ATE
La Conselleria incorpora aquest curs 39 especialistes més de suport educatiu, fins arribar als 1.711 professionals d’atenció a la diversitat, audició i llenguatge, pedagogia terapèutica a primària i secundària i serveis a la comunitat en centres públics. També s’hi sumen 15 nous orientadors, que situen el total en 466 professionals, i s’incrementa en 10 la dotació de personal auxiliar tècnic educatiu (ATE), fins als 426.
En aquests quatre cursos, els professionals d’atenció a la diversitat han augmentat en 397 en els centres públics. Als centres concertats hi ha 99 ATE, 67 orientadors i 125 especialistes d’atenció a la diversitat de primària i secundària. A més, durant la legislatura s’han posat en marxa 24 noves aules UEECO, fins a un total de 72 unitats que atenen 504 alumnes.
Benestar emocional i nou Decret d’Autoritat Docent
La Conselleria manté aquest curs la presència de psicòlegs generals sanitaris a l’àmbit educatiu i amplia el servei als centres de primària. S’ha creat un equip d’onze professionals, amb sis a Mallorca, dos a Menorca i tres a les Pitiüses. El servei funcionarà a demanda dels centres amb l’objectiu de donar una resposta ràpida i especialitzada a les necessitats de l’alumnat.
Aquests psicòlegs se sumen als 79 professionals (43 en centres públics i 36 en concertats) incorporats de manera pionera el curs 2024-2025 a les Illes Balears. Paral·lelament, es posarà en marxa la iniciativa «Docents 360» en onze centres, orientada a reforçar el benestar dels docents i equips directius mitjançant mesures de suport psicològic.
Està en desplegament el nou Decret d’Autoritat Docent, que actualitza el marc normatiu de 2010 sobre drets i deures de l’alumnat i normes de convivència als centres sostinguts amb fons públics. El nou text inclourà un apartat específic de reconeixement institucional dels equips directius i del professorat.
Negociació del Compromís Educatiu i complements retributius
El nou decret té com a objectius garantir el dret a l’educació en condicions adequades, reforçar el respecte envers la funció docent, regular drets i deures d’alumnat i famílies i establir mesures per afavorir la convivència, la disciplina i la gestió de conflictes. El reconeixement del professorat com a autoritat pública es planteja per assegurar un clima de respecte, seguretat i confiança als centres.
Paral·lelament, la Conselleria ha iniciat les negociacions del nou Compromís Educatiu 2027-2031 tant a la Mesa Sectorial d’Educació com a la Mesa de l’Ensenyament Privat Concertat de les Illes Balears. Durant la legislatura, en compliment dels Acords Marc vigents, s’han millorat les condicions laborals i econòmiques del professorat amb una injecció global de prop de 250 milions d’euros des de 2023: 160 milions per a l’escola pública i 90 milions per als centres concertats.
Aquest curs s’ha consolidat el complement de difícil i molt difícil cobertura, iniciat el 2023-2024 per facilitar la cobertura de places docents especialment a Eivissa i Formentera. Els docents amb plaça de difícil cobertura a Menorca percebran 200 euros mensuals (100 euros més que el curs anterior) i els d’Eivissa, 300 euros mensuals, també 100 euros més. A Formentera, el complement per a places de molt difícil cobertura es manté en 400 euros mensuals.
Habitatge per a docents i nova ordre d’escolarització
A part del complement, el Govern de les Illes Balears i el Consell de Formentera impulsen la construcció de 40 habitatges per al personal docent desplaçat a l’illa. El mes de juliol, el conseller Antoni Vera i el president del Consell de Formentera, Óscar Portas, varen signar un protocol general d’actuacions per facilitar la cobertura de places educatives i afavorir l’estabilitat de les plantilles.
Aquestes mesures s’afegeixen a les actuacions en matèria d’escolarització i planificació educativa. Prop de 159.000 alumnes han tramitat la seva escolarització amb la nova Ordre que modernitza i unifica el procés de 0 a 18 anys. Amb la nova normativa, la localitat passa a ser la unitat bàsica d’admissió en substitució de les zones.
Aquest canvi ha permès ajustar millor l’oferta educativa a les necessitats de cada municipi i ha ampliat la llibertat d’elecció de centre dins un entorn territorial més equilibrat. El 94,14 % dels alumnes de 4t d’educació infantil han obtingut plaça al centre sol·licitat en primera opció.
Planificació flexible i ús regulat de pantalles
La nova Ordre reforça la capacitat de planificació de l’Administració educativa mitjançant instruments per adaptar l’oferta a noves necessitats. Entre les mesures hi ha l’ajust de ràtios, l’augment o disminució d’unitats, actuacions específiques per a les UEECO i els centres d’educació especial, i l’organització flexible de les aules del primer cicle d’educació infantil.
El curs 2026-2027 continuarà el desplegament dels currículums implantats el curs passat, que reforcen els aprenentatges essencials i incrementen la dedicació horària a matemàtiques i llengües. Aquests currículums regulen l’ús de pantalles individuals: a tota l’etapa d’educació infantil i a 1r, 2n i 3r de primària se’n limita l’ús, i a 4t es permet amb un màxim d’una hora diària.
A 5è i 6è de primària, el temps amb dispositiu individual es pot ampliar si respon a finalitats pedagògiques i és compatible amb el benestar de l’alumnat, amb la possibilitat d’incrementar-ne l’ús en situacions concretes per eliminar barreres d’accés a l’aprenentatge. Es manté la prohibició d’ús dels telèfons mòbils en l’àmbit escolar, tant en horari lectiu com als patis i en activitats complementàries i extraescolars, excepte per circumstàncies individuals degudament justificades, especialment per motius de salut.
Més oferta i gestió directa de 0 a 3 anys
Pel que fa al primer cicle d’educació infantil (0-3 anys), s’han escolaritzat de moment 12.883 alumnes als centres de les Illes Balears. Per primera vegada, les famílies d’infants no nascuts han pogut sol·licitar plaça per al primer cicle, i 925 famílies han presentat sol·licitud.
Després de la implantació de la gratuïtat de l’etapa de 0 a 3 anys el curs 2023-2024, la Conselleria ha ampliat l’oferta de places per donar resposta a les necessitats de les famílies i facilitar la conciliació laboral. Actualment hi ha 15.451 places gratuïtes de 0 a 3 anys, 1.311 més que el curs passat (593 públiques i 718 concertades). En quatre cursos s’han creat 3.555 places de 0 a 3 anys a les Illes Balears.
Per a aquest curs, la Conselleria assumirà la gestió directa de nous centres de primer cicle d’educació infantil als CEIP Jaume I, CEIP La Soledat i CEIP Gènova de Palma; al CEIP Rosa dels Vents de la Colònia de Sant Pere; al CEIP Joan Mas de Pollença; al CEIP Sant Miquel de Son Carrió; al CEIP Blanca Dona i a l’EI Can Cantó d’Eivissa, així com a les EI Son Dameto i Son Gibert de Palma.
Estudi sobre la gestió de les escoletes municipals
Aquests nous centres se sumen a la xarxa de titularitat i gestió directa de la Conselleria, que queda integrada per 31 centres amb 1.692 places per a infants de 0 a 3 anys, davant els 4 centres de gestió directa amb què s’inicià el curs 2023-2024. S’ha iniciat també un estudi de viabilitat per assumir la gestió de les 137 escoletes actualment gestionades pels ajuntaments de les Illes Balears o els consells insulars.
Les xifres d’escolarització es tradueixen en ràtios mitjanes per davall dels màxims de la normativa estatal. Al segon cicle d’infantil la ràtio mitjana és de 17,44 alumnes per grup; a primària, de 20,61; a secundària obligatòria, de 23,62, i a batxillerat, de 27,43.
Les ràtios màximes vigents són de 22 alumnes per aula al segon cicle d’infantil i a primària, de 30 a secundària obligatòria i de 35 a batxillerat. Tot i situar-se per davall dels límits de la Llei orgànica d’educació (LOE), la Conselleria manté un pla de reducció de ràtios amb 166 grups d’infantil, primària, secundària i batxillerat amb ràtios molt inferiors a les màximes.
Protocol davant emergències i fenòmens meteorològics
Dels 4.798 grups d’infantil, primària, secundària i batxillerat de centres públics de les Illes Balears, només 25 superen la ràtio màxima establerta, i en aquests casos s’hi destinen recursos extraordinaris per garantir una atenció adequada. En paral·lel, el Govern de les Illes Balears ha reforçat la preparació dels centres davant situacions de risc amb un nou Protocol general d’actuació davant emergències i fenòmens meteorològics adversos.
La Vicepresidència Segona i Conselleria de Presidència, Coordinació de l’Acció de Govern i Cooperació Local i la Conselleria d’Educació i Universitats han elaborat aquest document operatiu per reforçar la seguretat, la coordinació i la capacitat de resposta dels centres educatius. El protocol estableix de manera clara les actuacions per fases i les responsabilitats de cada agent implicat.
Es defineixen les funcions dels equips directius, del professorat i del personal d’administració i serveis per facilitar una resposta ordenada i eficaç davant incidències derivades de fenòmens meteorològics adversos o altres emergències. El text homogeneïtza criteris d’actuació i reforça la coordinació amb els serveis de protecció civil i emergències per incrementar la prevenció i minimitzar riscos per a la comunitat educativa.
Pla d’Infraestructures i noves obres educatives
El pla de reducció de ràtios està vinculat al desenvolupament del Pla d’Infraestructures Educatives que impulsa el Govern de les Illes Balears. Aquest curs 2026-2027 s’estrenaran les ampliacions de l’IES Sant Marçal, l’IES Marc Ferrer de Formentera i l’IES Ses Estacions de Palma, i es posarà en marxa el nou CIFP de Ciutadella.
A Mallorca hi ha en execució l’ampliació del CEIP Pare Bartomeu Pou d’Algaida (599.296 euros, amb finalització prevista per a finals de 2026), l’ampliació del CEIP Els Molins d’Andratx (998.819 euros, amb previsió de finalització entre finals de 2026 i inicis de 2027) i la reforma integral del CEIP S’Alzinar de Capdepera (2.205.104 euros, amb previsió d’acabament a principis de 2027).
També estan en marxa la segona fase de l’ampliació de l’IES Damià Huguet de Campos (3,4 milions d’euros); la construcció del nou IES Maioris a Llucmajor (9,9 milions d’euros); el nou CEIP de sa Pobla (7.858.334 euros); el gimnàs del CEIP Joan Mas i Verd de Montuïri (857.258 euros); el nou CEIP de Felanitx (6.712.549 euros), i la reforma de l’edifici d’infantil del CEIP Pere Rosselló d’Alaró (433.940 euros, amb previsió de finalització a finals de 2026).
Inversions a Menorca, Eivissa i Formentera
A Menorca, les actuacions inclouen la reforma del poliesportiu de l’IES Maria Àngels Cardona de Ciutadella (1.983.327 euros, amb finalització prevista durant 2027) i la construcció del nou CEIP des Mercadal (8.397.400 euros), que es preveu que entri en funcionament el primer trimestre del curs.
A Eivissa, s’executa la segona fase de l’ampliació del CEIP Sant Carles, a Santa Eulària des Riu (4.377.061 euros, amb finalització prevista per a 2028), i el nou CEIP Es Faralló al mateix municipi (9.552.224 euros, amb previsió d’acabament durant 2027).
Les actuacions en execució per part de l’IBISEC sumen més de 71 milions d’euros a les Illes Balears. Des de l’inici de la legislatura, l’organisme gestiona més de 114 milions d’euros en grans obres de nova construcció o ampliació de centres.
Nous projectes i aules modulars
Estan en fase de redacció els projectes del nou CIFP d’Alcúdia (12,5 milions d’euros); l’ampliació de l’IES Llorenç Garcies i Font d’Artà (2.779.947 euros); l’ampliació del CEIPIESO Bartomeu Ordines de Consell (4.976.096 euros); l’ampliació del CEIPIESO Ponent d’Inca (3.406.800 euros); la reforma del CEIP Felip Bauçà (3.651.900 euros) i la construcció del nou IES de Son Ferriol a Palma (23 milions d’euros).
A Menorca, es licita l’ampliació del nou gimnàs de l’IES Joan Ramis i Ramis (3.120.000 euros); a Eivissa, la reforma del CEIP Sant Ciríac (9.294.593 euros) i l’ampliació de l’IES Quartó des Rei (5.152.500 euros); i a Formentera, la reforma del CEIP El Pilar (603.419 euros). En conjunt, aquestes accions sumen més de 68 milions d’euros.
Per garantir la continuïtat lectiva durant les obres, el curs 2026-2027 s’inicia amb 187 aules modulars: 149 a Mallorca, 7 a Menorca, 23 a Eivissa i 8 a Formentera. A aquestes actuacions s’hi afegeixen convenis amb ajuntaments per més de 25 milions d’euros per a millores d’infraestructures als centres d’educació infantil i primària.
Pla de climatització i servei de menjador universal
La Conselleria desenvolupa també el Pla de climatització. Estan en fase de redacció els projectes de la primera encomana, mentre la FUEIB enllesteix un informe sobre 20 nous centres per determinar-ne les necessitats. Paral·lelament, s’han dut a terme actuacions de climatització amb instal·lació de sistemes de ventilació en col·laboració amb els ajuntaments.
Una de les fites per al curs 2026-2027 és oferir servei de menjador als 243 centres públics d’infantil i primària de les Illes Balears. Aquest objectiu s’assolirà després d’actuacions d’adequació de cuines a 19 centres aquest estiu (48 des del curs 2023-2024). El servei sumarà uns 650 nous usuaris als 16.710 actuals, fins a uns 17.360 usuaris.
Els usuaris podran acollir-se als ajuts de menjador, que aquest curs disposen de 10 milions d’euros, 3 milions més que el 2022-2023. Es manté també una línia d’ajuts d’alimentació de 500.000 euros i el límit del preu del menjador en 6,85 euros per a l’alumnat fix i 7,55 euros per als usuaris eventuals.
Nou Decret de menjadors i cafeteries escolars
La Conselleria ha enllestit el nou Decret que regula el servei de menjador escolar i de cafeteria per al curs 2026-2027. El text té com a finalitat millorar l’organització i la qualitat del servei i fomentar hàbits alimentaris saludables, i per primera vegada inclou el primer cicle d’educació infantil (0-3 anys) dins la regulació.
El Decret concep el menjador com un espai educatiu, social i de conciliació familiar integrat en el projecte educatiu del centre. Preveu la creació de comissions de menjador, l’elaboració d’un projecte i pla anual de funcionament i la integració d’aquest servei al Projecte Educatiu de Centre i a les NOFIC. També regula la presència d’un membre de l’equip directiu durant el servei, reforça l’atenció als usuaris i consolida el compliment de la normativa alimentària vigent.
Pel que fa a les cafeteries escolars, el Decret les integra formalment com a servei complementari i impulsa una oferta més saludable. Regula igualment les màquines expenedores i limita la presència de productes poc saludables per promoure una alimentació equilibrada en l’entorn escolar.
Programa d’Excel·lència en batxillerat i ensenyaments musicals
La Conselleria ha tramitat la nova normativa del Programa d’Excel·lència en el batxillerat, que s’inicia aquest curs. De moment, 74 alumnes (40 a Mallorca, 11 a Menorca i 23 a Eivissa) cursaran aquests estudis, amb un procés de matriculació encara obert.
El programa s’impartirà a l’IES Llorenç Villalonga de Palma i en aules de l’IES Joan Ramis i Ramis de Maó i l’IES Algarb de Sant Josep de sa Talaia. Es basa en un model metodològic orientat a la recerca, la reflexió crítica, el treball autònom i el desenvolupament de capacitats d’anàlisi, síntesi i comunicació rigorosa, amb pràctiques de laboratori, treball amb textos o elaboració d’assajos segons la modalitat.
En el camp musical, el curs 2026-2027 s’inicia la implantació dels Centres Integrats d’Ensenyaments Elementals de Música als CEIP Antoni Juan Alemany de Maó, Poeta Villangómez d’Eivissa i Cas Saboners de Calvià. El programa comença amb l’alumnat d’infantil i 1r de primària, que rebrà una hora setmanal de Música i moviment impartida pel mestre especialista, i inclou la creació del cor del centre com a eix del projecte.
Programes integrats i reforç dels estudis de règim especial
En cursos posteriors, s’hi incorporaran gradualment la resta de nivells i es crearan tallers instrumentals per configurar una futura orquestra o banda escolar. Aquests centres se sumen als que ja ofereixen aquests ensenyaments: el CEIPIEEM Son Serra de Palma i el Simó Ballester de Manacor. La iniciativa s’emmarca en l’estratègia de reforç dels estudis de règim especial.
També s’han ampliat les hores de música en els centres concertats que imparteixen ensenyaments elementals de música, equiparant aquesta dotació a la dels centres públics. A més, es posa en marxa el Programa d’Ensenyaments Integrats (PEI) a Manacor, impartit de manera coordinada a l’IES Mossèn Alcover i al Conservatori Municipal de Música de Manacor, amb 16 alumnes matriculats al primer curs.
El PEI té com a objectiu compatibilitzar els estudis generals amb els estudis artístics professionals mitjançant horaris adaptats que facilitin la trajectòria acadèmica de l’alumnat amb talent artístic.
Impuls a activitats culturals i projectes lingüístics
La Conselleria reforça l’impuls a activitats culturals i educatives que han tengut una gran acollida entre els centres, com la Capsa dels Tresors, un projecte lingüístic i educatiu orientat a redescobrir paraules en desús iniciat el curs passat.
Per commemorar el centenari de la mort de Joan Alcover, s’ha elaborat un llibre sobre la vida i obra del poeta destinat a l’alumnat dels darrers cursos d’ESO i batxillerat. Paral·lelament, es convoca un certamen literari i artístic dirigit a alumnes d’ESO i batxillerat dels centres educatius de les Illes Balears, les bases del qual es publicaran al Butlletí Oficial de les Illes Balears.
El certamen s’estructura en tres categories: poesia per a 1r i 2n de batxillerat, narrativa per a 3r i 4t d’ESO i dibuix per a 1r i 2n d’ESO. Es mantenen també els actes del programa Viu la Cultura, que el curs 2025-2026 varen arribar a 55.365 alumnes, i les visites al Museu de l’Educació de les Illes Balears, que el curs passat va acollir més de 1.000 participants.
Converses literàries, Olimpíada de la Paraula i camps d’aprenentatge
Després de la recuperació de les Converses Literàries de Formentor a Mallorca, la Conselleria organitza un format adaptat dirigit exclusivament a alumnes de les Illes Balears, que se celebrarà el 5 de novembre a l’auditori del Conservatori.
Durant el curs se celebrarà també l’Olimpíada de la Paraula, un concurs d’oratòria que tindrà lloc el primer trimestre amb participació d’alumnes de secundària i primer de batxillerat. El certamen, dirigit per la doctora en Filologia Clàssica i professora a l’Escola Europea de Luxemburg, Bàrbara Pastor, té com a objectiu fomentar el pensament crític i les competències d’expressió oral.
A més, es posa en marxa el nou Camp d’Aprenentatge Can Tomeu, a Eivissa, i es recuperen les pernoctes al Camp d’Aprenentatge des Palmer, a Campos. Aquests serveis permeten als centres sostinguts amb fons públics fer estades o visites per desenvolupar elements del currículum mitjançant activitats, tallers i itineraris relacionats amb l’educació ambiental i el patrimoni natural, cultural i històric de les Illes Balears.
Plans lingüístics, sistema Llull i línies estratègiques
Pel que fa als centres, es manté el Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural (PALIC), que aquest curs comptarà amb 1.582 hores, 335 més que el curs anterior. També s’encetarà el darrer curs del Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua als centres de primària.
En l’àmbit de gestió, la Conselleria continuarà implantant de manera paulatina el sistema Llull, amb formacions prèvies per al professorat. En la seva intervenció, el conseller Antoni Vera ha assenyalat que amb l’inici del curs 2026-2027 la Conselleria consolida el compromís amb la millora del sistema educatiu de les Illes Balears, mitjançant l’increment sostingut de docents i professionals de suport, el reforç de l’atenció a la diversitat, nous recursos per al benestar emocional, l’ampliació de l’oferta educativa des de la primera infància i la inversió continuada en infraestructures.
Segons la Conselleria, durant aquest curs es continuarà treballant amb centres educatius, equips directius, docents, famílies i ajuntaments per avançar en objectius com la millora dels resultats acadèmics, la cohesió social, la inclusió educativa, la conciliació familiar i la dignificació de la funció docent, amb l’objectiu de garantir que l’alumnat de les Illes Balears disposi d’una educació de qualitat, equitativa i adequada als desafiaments futurs.
COMENTA LA NOTICIA