El Govern de les Illes Balears ha rebutjat la proposta de reforma del sistema de finançament aprovada al Consell de Política Fiscal i Financera. L’Executiu autonòmic argumenta que el model no recull les principals reivindicacions de l’arxipèlag pel que fa a insularitat, població i autonomia fiscal.
El Govern rebutja un model que considera aliè a les demandes balears
El Govern de les Illes Balears ha votat en contra del nou sistema de finançament presentat pel Ministeri d’Hisenda, aprovat aquest dilluns en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) a Madrid amb els vots favorables del Govern central, Catalunya i Canàries. El vicepresident primer i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha justificat el vot contrari perquè, segons ha assenyalat, no s’ha inclòs cap de les reclamacions unànimes de les Illes Balears, com la insularitat, la població flotant, l’augment de la població o el principi d’ordinalitat.
Antoni Costa ha assistit a la reunió del CPFF acompanyat del director general de Pressuposts i Finançament, Bartomeu Alcover, i de la directora general del Tresor, Política Financera i Patrimoni, Susana Pérez.
Crítiques al procediment i a la manca de negociació
El vicepresident primer del Govern ha afirmat que el nou sistema de finançament ha estat imposat des del Ministeri d’Hisenda i ha manifestat que, al seu entendre, no hi ha hagut voluntat de negociació. Segons ha indicat, en el procés no s’ha obert la porta a introduir les demandes formulades des de les Illes Balears.
En les seves declaracions, Antoni Costa ha atribuït a objectius polítics del president del Govern central, Pedro Sánchez, i als acords amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) l’orientació del nou model de finançament. El vicepresident ha situat aquest context com a marc en què s’ha configurat la proposta aprovada al CPFF.
Insularitat i pressió demogràfica, al centre de les reclamacions
Antoni Costa ha reiterat que el nou sistema no recull les reivindicacions que, segons ha recordat, es defensen des de fa anys «de forma consensuada per tots els grups parlamentaris» al Parlament de les Illes Balears i també des de la societat civil. Ha destacat en primer lloc la demanda d’un major reconeixement de la insularitat, i ha sostingut que la proposta redueix el pes d’aquesta variable en el repartiment de recursos.
Pel que fa a la demografia, el conseller ha assenyalat que la població de les Illes Balears ha augmentat un 50 % en els darrers 20 anys i ha vinculat aquest creixement a un increment de costos en serveis públics com la sanitat, l’educació i els serveis socials. Igualment, ha posat l’accent en l’impacte de la població flotant derivada del turisme i de l’arribada de treballadors temporals, que també fan ús d’infraestructures i serveis de l’arxipèlag.
Reivindicació del principi d’ordinalitat i defensa de l’autonomia fiscal
Una altra de les crítiques formulades per Antoni Costa fa referència al principi d’ordinalitat. Ha indicat que les Illes Balears reclamen que aquest criteri s’apliqui al conjunt de comunitats autònomes i ha afirmat que el sistema previst només el compleix amb Catalunya. Segons ha exposat, l’arxipèlag seria la segona comunitat que més recursos aporta al sistema, però es trobaria en el desè lloc pel que fa als fons que rep.
Finalment, el vicepresident primer ha manifestat la seva preocupació pel fet que el nou sistema de finançament pugui comportar l’obligació d’igualar a l’alça determinats impostos en totes les comunitats autònomes. En aquest sentit, ha recordat que el Govern presidit per Marga Prohens ha reduït diversos tributs i ha eliminat l’impost de successions, i ha defensat que l’Executiu balear no acceptarà una disminució de la seva autonomia fiscal ni mesures que impliquin una pujada obligada d’impostos.
COMENTA LA NOTICIA