Amb Abdón a la fi del món

Sempre que parlam d’Abdón Prats em ve al cap la mateixa jugada. El Mallorca juga al poliesportiu de Peralada el seu primer partit a Segona B. Abdón, que havia entrat a la segona part, lluita una pilota impossible a la línia de fons i acaba estampat contra la tanca publicitària, però aconsegueix que el joc segueixi i en aquella jugada arriba el gol de la victòria amb la firma de Javier Bonilla. Aquest és Abdón Prats, un tipo que ha sortit del Mallorca dues vegades però que ha estat capaç de tornar-hi tres pics.

Si poguessis convidar un jugador del Mallorca al dinar de Nadal, aquest seria Abdón

Els mallorquins som així, caparruts i sempre preparats per apuntar-nos a un drama com Déu mana. Perquè la tercera vegada que Abdón tornà al Mallorca ho va fer per jugar a Segona B, després de fer la temporada de la seva vida a Santander. Però el tipo és molt mallorquinista i molt mallorquí (no sé exactament en quin ordre) i a ca seva -al Mallorca- hi havia un bon cristo. Sí, ca seva, la mateixa d’on va sortir per la porta de darrere dues vegades. Però què té més? Els mallorquins som així. I ho saps.

Abdón va tornar i va pujar a Segona A. Amb l’equip una altra vegada al futbol professional, va començar a jugar menys fins que va tenir un temps de no jugar gens. Ell mateix va reconèixer que en aquesta època sovint tornava a casa fent una plorada al cotxe. Però va aguantar.

Sempre que parlam d’Abdón Prats també em ve al cap una imatge. El Mallorca ha perdut 2-0 a Corunya el partit d’anada de la fase d’ascens a Primera i a la televisió el mostren, tot somrient amb els seus mostatxos, dirigint-se als mallorquinistes que són a la grada. Els cita per al partit de tornada. I ho fa tot confiat. Devia ser l’únic. Tres dies després, el Mallorca va guanyar 3-0 i va pujar a Primera. Sobra dir qui va fer fer el 3-0. La vida, de vegades, és justa.

El gol de l’ascens va obrir un període de 525 dies sense marcar. Ni de penal, que en tirà un a Primera. Segurament a la plantilla hi hagi molts de futbolistes millors que ell, però cap com ell. Per això l’estimes tant i per això els dos darrers gols que ha marcat després d’any i mig t’han fet més feliç que una mossegada amb l’Euromillones. I si ara torna a estar any i mig sense marcar, no li diràs res. Perquè Abdón és de la família. Tant que és gendre del totpoderós Héctor Cúper.

Foto: RCD Mallorca