A la fi he llevat l’arbre de Nadal i he guardat el betlem dins la seva capsa fins l’any que ve. Ser de Palma té això, que no retires la decoració nadalenca fins que ha passat Sant Sebastià. Des de que tenc record, ca nostra torna a la normalitat dia 20 al capvespre, una vegada hem torrat, colcat en bixicleta i rematat les festes amb el darrer dinar. Segur que tu, si ets llonguet, també segueixes aquest ritual.
No et diré que ha estat el millor gener de la meva vida. Si ets una persona mínimament condreta, tampoc ho haurà estat per a tu. Si ho ha estat, possiblement siguis un puta cabró que no mereixi ser atès a la sanitat pública en cas de requerir-ho, però això és una altra història. Si que t’he de dir que ha estat millor del que podia esperar, especialment en la celebració de Sant Antoni. Sí, som llonguet i no és la meva festa. De fet, ja saps que trob que la gent que la celebra se sol posar bastant pesadeta. Mira per on, però, la magia de Twitter m’ha fet celebrar-ho amb més intensitat que mai. Només puc dir GRÀCIES a tots els que m’heu innundat el TL de gloses. Ha estat emocionant i avui em sent més a prop que mai d’aquesta festa, si em deixes que així sigui. Sí, t’ho dic a tu, pobler, manacorí o pollencí (entre d’altres) que em mires amb aire de superioritat des del teu faristol.
Enyorarem Sant Antoni
i faltaria més, el dimoni
però fa mesos que sou per aquí
regalant-nos un i altre moment diví.
Gràcies Àngel i Joan
per deixar el drama a un costat
i fer-nos esclatar de riure
transmetent amb humor aquestes ganes de viure!— (@CrisBallesterP)
Enguany no he pogut torrar ni un bocinet de llom a un fogueró tot estibat de gent, tampoc no he fet voltes per aclarir a quina plaça de Palma hi havia el pitjor concert i no he pogut colcar en “bixi” per les Avingudes. Bé, t’he de reconèixer que això als anys precedents tampoc ha estat bo de fer perquè per Sant Sebastià, de deu vegades, nou plou. En el colmo de la desgràcia, enguany ens ha fet un temps meravellós. Ja m’ho diu un amic foraster, té collons tenir les festes patronals en ple gener quan tenim nou mesos de bon temps.
Per sort, el calendari no ens dona treva i seguirem discutint i fent quatre rialles. Arribarà dia primer de març i celebrarem la tan nostrada festivitat del dia de les Illes Balears (?). El tema dona tant de sí que ja em permetràs que em reservi per a l’ocasió. I passat l’u de març, no ens n’entemerem i arribarà Setmana Santa i discutirem de les panades, de la porcada de la pasta dolça, dels txíteros, de la sípia i de tot el que pot i no pot anar-hi dins. Ja saps que no ens entendrem i això és el millor de tot. Per cert, dius que un rubiol de nocilla no és rubiol, però saps que són boníssims i sempre n’acabes menjant un parell. Això és així i ho saps.
Imatge: Sete Benavides.
COMENTA LA NOTICIA