Què t’agrada més? Menjar panades o criticar les que no has fet tu? El dubte ofèn. Indiscutiblment, t’agrada més criticar la falta de rigor panadil del teu cunyat, veïnat i principalment del pobre forner que intenta innovar. Només a ca teva sabeu fer les panades com Déu mana amb la recepta que ha passat de pares a fills des de l’any de la picor.
Jo, que de gastronomia i mallorquinitat en sé molt, t’he de de dir que l’única línia vermella la marca la pasta. Una panada de pasta dolça no és panada. Si hi poses sucre és un crespell amb carn i txítxeros o el que vulguis posar-li. Una vegada respectes la puresa de la pasta, aquesta pot anar farcida del que vulguis: pollastre amb ceba, sípia, tonyina, pollastre amb curri o fins i tot, caragols. Sí, caragols. Si t’agraden les panades (?) de pasta dolça, segur que t’agrada el cabell d’àngel i en conseqüència, segur que tens més de 70 anys. Això és així.
Sigui com sigui, allò important és que no deixis de fer panades aquesta Setmana Santa. I sobretot, n’has de fer moltes. És imprescindible. N’has de poder menjar fins que ja no puguis més. I quan ja no puguis més i l’agrura et consumeixi, has de passar per la cuina i n’has de menjar mitja més aplicant el “tanmateix ja nedam”. Igualment, n’has d’intercanviar amb amics i coneguts i n’has de poder congelar. A tota casa mallorquina com toca es fa tot això. I ho saps.
I bé, si cau a les teves mans alguna panada de pasta dolça, pots menjar-ne i encara que interiorment trobis que no està malament, has de lamentar de manera pública i notòria la desgràcia que t’acaba de succeir. Perquè ja se sap, una panada de pasta dolça no és panada, ben igual que la sobrassada vegana no és sobrassada. Potser sigui bona, però no és sobrassada. La sobrassada es fa amb porc.
COMENTA LA NOTICIA