Els mallorquins som especials. Això, en aquest punt de la història, ja ho tens clar. Poques coses defineixen tant el nostre peculiar ADN com la relació que tenim amb la platja. Com a bon mallorquí que som, sempre he fet el darrer capfico el 31 d’agost com a tardíssim. El primer no arriba, en cap cas, abans de dia primer de juliol. L’aigua està massa freda abans.
Hi ha poques coses més mallorquines que no anar a la platja perquè fa massa calor
Quan aquest estiu el Govern va limitar a 25 el número màxim de persones que podien anar plegades a la platja, em va pegar una suor freda mala d’explicar. VINT-I-CINC éssers humans quedant per anar tots junts a la platja. S’ha d’estar ben tronat. Això un mallorquí de veres no ho faria mai. Un mallorquí parteix de la platja quan compta més de vint persones al seu voltant. Un autòcton com Déu mana va a la platja a primera hora i parteix a mitjan dematí, quan arriba tota la gentada. Un autòcton com Déu mana, si no hi va ben prest, hi va ben tard, a mitjan capvespre, quan la gentada comença a escampar.
Vos he de dir que aquesta darrera opció, la d’anar a veure com cau el sol de l’horabaixa, m’agrada molt. Com a primer mallorquí que som, sempre sol anar a la mateixa platja. És la que m’agrada i no necessit res més. M’agrada no saludar un tipo que anava al mateix institut que jo i amb qui compartim arena des de fa més d’una dècada. Em congratula comprovar que cada any segueix amb més panxó que jo. M’agrada coincidir any a any amb la mateixa gent, que no sé ni qui són, i de tant en tant -realment és sempre- fer la criticadeta de rigor amb la meva dona.
Aquest estiu, a punt de fer 40 anys, vaig entendre una obvietat: els mallorquins que tenc al meu costat, com faig jo, també observen i també ho tenen tot controlat. Són mallorquins, què vols? Un dia vaig penjar una foto a Twitter de la posta de sol a la meva platja. Una dona em contestà que, efectivament, era el millor moment del dia per fer el capfico. I va aplaudir el meu costum, que jo pensava era anònim, de fer el darreny bany “amb el cul a l’aire quan ja no et veu ningú”. Si em llegeixes, gràcies per anticipat per no haver-me saludat amb el cul a l’aire i, per descomptat, per no haver immortalitzat el meu moment amb la càmera del teu mòbil. El mallorquí de veres observa, però és discret.
Com deia, un mallorquí de veres va a la platja de dia primer de juliol al 31 d’agost. Quan tornes gran, aquest ventall cada vegada es més estret fins que acabes presumint dels anys que fa que no la trepitges. Tenc un amic que té un pacte amb la dona: va a la platja un pic en tot l’estiu. Jo no tenc pactes i faig el que ella mana. Com que na Joana té una cama madrilenya i una valenciana, anam a la platja des de dia primer de maig fins que canvien l’hora el darrer cap de setmana d’octubre. Un mallorquí de bon de veres intenta esquivar els conflictes, sempre.
Imatge: Àngel Aguiló Palou
COMENTA LA NOTICIA