Som mallorquí i ciutadà. I no sé per quina raó, la majoria dels meus amics són de poble. Aquesta mescla em sotmet a un nivell de pressió mal d’explicar. Bé, si ets llonguet com jo, m’entens perfectament. La superioritat moral de molts dels meus amics de la Part Forana és digna d’estudi. Només és equiparable a la superioritat de la gent que va en bici respecte dels que ens atrevim a anar en cotxe o fins i tot a peu. Quantes vegades has trepitjat un carril bici sense voler i ha passat un ciclista escapat que t’ha perdonat la vida amb la seva mirada de coa d’ull? Moltes. Això és així. Idò amb els meus amics de poble -amb molts d’ells- em passa el mateix.
Un dia vaig cuinar unes albergínies farcides que sortiren francament espectaculars. Me queden fantàsticament bé sempre, però en aquesta ocasió vaig estar especialment inspirat. Així que vaig fer una foto per al meu amic Maties, a qui també li agrada molt cuinar. El problema és que el tipo no només no és de Palma, sino que viu a fora vila i té un hort. Bona la vaig fer. La seva resposta va ser que aquelles albergínies devien ser de Mercadona i que la propera vegada li ho digués i me’n regalaria un parell de les seves. Perdonant-me la vida el tros de cabró.
Segur que a les teves festes de poble no has vist mai el Fary. Jo, a Sant Sebastià, sí
La cosa es complica més encara si un dia decideixes anar pel redol del teu amic de poble. Una vegada li vaig demanar a n’en Pere, un amic pobler que estiueja a Can Picafort, que em recomanàs un bon restaurant de platja per dinar. Maleïda l’hora. Vaig haver d’aguantar-lo una llarga estona recreant-se en la petició d’ajuda que el ciutadà li havia fet “per a la fi passar gust de veres”. Vaig callar per no discutir, pensant que em compensaria el fet d’anar a dinar a un lloc de garanties. Em va enviar a un restaurant tan merdós que aquell dia va ser el pitjor de tot l’estiu, amb molta diferència. Quan em va escriure a la nit per demanar-me com havia anat, naturalment li vaig dir que tot havia estat collonudíssim. Som mallorquí, què voleu? Ara, no hi tornaré en la vida, ni li tornaré a demanar consell.
Com vos deia, gent de poble: deixau viure en pau a tots els ciutadans de bé. Tenim assumit que no feim matances (ni ganes) i que al nostre pis no tenim caliu on torrar un poc de botifarró com Déu mana. Ja sabem que les vostres festes patronals són la repera i que Sant Sebastià és una autèntica tifa (perquè ho és), però és la nostra festa i miram de gaudir-la així com podem. I abans d’acabar, un parell de coses més vos vull dir. Quan faceu matances, pensau en la nostra bossa d’embotits, que no en sabem fer però passam gust de menjar-ne. Gent de Sa Pobla, entre exaltació de l’excel·lència de Sant Antoni envers de la mediocritat de Sant Sebastià, pensau a guardar-nos un bocinet gros d’espinagada. I per damunt de tot, éssers superiors que no sou llonguets: no oblideu que els palmesanos tornarem a col•lapsar -en poder- els vostres pobles en totes i cadascunes de les vostres festes. Perquè s’ha de reconèixer, totes són de puta mare.
Imatge: Marc Capó
Don i incomplesc lliçons de mallorquinitat. President de tots. També dirigesc concursos a la TV.
Has de ser més humil, les coses com són i els llonguets cap baix, que teniu els metges bons i no potser tot.
P S. El Fari va actuar a les festes de Santa Margalida de sa Pobla, per documentar.
??? Ok